El mes de la il·lusió i el descobriment

Carla Simón, Albert Serra i Eneko Muruzábal amb la Residència d’aquest mes.

Primera sessió de compartir projectes, amb Carla Simón

La segona edició de la Residència ha començat a caminar, pas a pas però de manera ferma. La il·lusió de poder acompanyar 8 projectes més en aquesta edició és màxima, i hem començat a posar llavors en aquest desenvolupament, en aquest camp que regarem durant 9 mesos.

El mes d’octubre ha donat l’entrada a la tardor i al canvi de temps i també als primers contactes entre residents i les primeres sessions del programa. Vam iniciar el mes amb una sessió de primera presa de contacte orientada per la Carla Simón, directora de la Residència. Es van posar en comú els projectes, explicats per les seves autores, fet que va permetre per primera vegada sentir cada història de primera mà. I la descoberta dels punts en comú que hi ha entre els projectes, i dels temes que preocupen a moltes des de diferents maneres d’explicar-los, atmosferes, personatges, inquietuds... va va posar els fonaments d’un dels pilar del programa: el camí col·lectiu i de l’enriquiment mútu.

Aquest mes d’octubre també ens ha servit per posar un dels altres fonaments que ha de guiar el procés creatius dels projectes seleccionats: la sostenibilitat. L’expert i assessor Eneko Muruzábal, va oferir consells als residents sobre què es pot tenir en compte en una pel·lícula en termes mediambientals però també d’igualtat, emergència,  diversitat de raça i classe... No es tracta de canviar les històries per encabir missatges sostenibles, sinó de detectar-los, ser-ne conscients, i entendre que es poden explicar situacions en els guions amb aquest rerefons. Sovint la sostenibilitat en el cinema se centra en les fases de producció, però creiem que és important tenir els missatges al cap des de fases molt inicials d’escriptura de guió. La consciència de la realitat.

I de la sostenibilitat a la coherència, la coherència en la manera de veure i fer cinema del cineasta Albert Serra, que va venir a compartir el seu procés creatiu amb les residents. Durant la conversa Serra va posar accent en ’originalitat del tema escollit quan vols explicar una història, en com un guió esdevé una eina en la fase de finançament i què implica que així sigui i en com acaba covertint-se en una acumulació de motius. De la responsabilitat de traduir imatges en paraules, neix el cinema contemporani.

Octubre ha també el mes de les primeres trobades de les residents amb els tutors i tutores que les acompanyaran els propers mesos. Primeres preses de contacte per intercanviar idees sobre el material existent, embrions dels guions.... I el temps d’inici de l’acompanyament que des de tantes vessants, la Residència pretén fer amb els projectes. Un mes de coneixença, de començar a posar les bases per compartir, ser coherents i curoses amb totes aquestes històries i totes les seves autores. El mes de la il·lusió i el descobriment.