El silenci de les muntanyes

Eva Valiño i Pablo Martí, a la Residència el mes de desembre. Can Farrera, el retir inspiracional de les residents.

El Pallars.

Com d’important és crear imatges sonores a l’hora d’escriure! Eva Valiño, sonidista, va repetir com a tallerista de la Residència i per segon any consecutiu es trobava amb les nostres residents per poder compartir visió i manera d’entendre el cinema. La visió de com construir històries de Valiño resulta sempre molt inspiradora. Ajuda molt a posar atenció i focus en el so de les pel·lícules, en què estem explicant a través del so. Sonoritzar una pel·lícula no és omplir de sons allò que passa en imatge, sonoritzar una pel·lícula ha de tenir el seu propi pla, és una història que expliques d’una altra manera, és un element narratiu igual d’important que la resta. El so ha de tenir intenció, ha de ser un element valuós per explicar històries.

Valiño va proposar exercicis pràctics d’escriptura des del so i va conversar i debatre amb residents al voltant de la imatge sonora. En el moment d’escriptura és molt important pensar en el so per poder crear seqüències i pensar com poden ser explicades. I això requereix d’aturar-se, d’estar més present i d’aprendre a escoltar.

El mes començava inspirador amb aquesta sessió, i va seguir amb aspectes més tècnics però de gran rellevància. Pablo Martí, advocat de DAMA, entitat col·laboradora de la Residència va impartir una sessió sobre drets d’autor a residents, compartida amb residents del programa Segunda versión de DAMA, en un format híbrid presencial i online. Tot i que per les autores és un tema difícil d’entendre o feixuc, té una importància vital ja des del moment de l’escriptura. Conèixer com poden transitar el sector que ens emmarca, mantenint el seu dret a l’autoria en els diferents àmbits d’actuació, és més que rellevant. Martí va parlar de les facultats de l’autor/a sobre l’obra, dels diferents tipus de drets d’una obra audiovisual, del repartiment dels percentatges d’autoria, dels drets morals, els d’explotació, els obligatoris, els contractes, etc. Es va crear un debat molt interessant també al parlar dels drets d’autoria i la intel·ligència artificial: dels reptes que provoca i que s’han d’entomar i de les limitacions al respecte.

I amb la prèvia a les vacances de nadal, era el moment ideal perquè residents es retiressin a escriure i a inspirar-se en un entorn inigualable com és el poble de Farrera. Gràcies a Can Farrera, centre col·laborador de la Residència, algunes residents van poder dedicar-se durant 5 dies a crear, escriure i compartir en un poblet del Pallars. Can Farrera acull a les residents de cada projecte durant 5 dies en les seves instal·lacions, oferint un espai on poder treballar i compartir inclús amb autores d’altres disciplines artístiques que conviuen en el centre en els mateixos dies. De ben segur, que el silenci del Pirineu ha esdevingut un so inspirador per crear les imatges sonores dels projectes residents.

Previous
Previous

L’Acadèmia del Cinema Català obre la convocatòria de la 3a edició de la Residència de guions

Next
Next

Hem vingut a jugar