Entre la practicitat i la poesia
Mar Medir, Marta Baldó i Matías Piñeiro, han visitat la Residència el mes de juny.
Marta Baldó, Mar Medir i Matías PIñeiro.
Estem ja en en penúltim mes de Residència i intentem evitar el vertigen i la nostàlgia que ens envaeix a aquestes alçades.
Veniem d’un mes de maig molt intens i això ha resultat en un juny de reescriptura i de finalització de versions de guió. Després del retir de finals de maig, les residents encaraven la tornada a Barcelona amb moltes idees per reorganitzar, amb sensacions amb les seves històries que calia plasmar en paper i amb molta feina a fer, feina que, a més, calia compartir amb els seus tutors i tutores per encarar la recta final.
S’ha compartit, i molt, entre guionistes residents i s’han finalitzat aquells guions que encara no estaven tancats.
Tot i l’alt volum de feina individual d’aquestes setmanes, les residents també han trobat moments per compartir entre elles així com per trobar-se amb els darrers professionals que ens visiten abans de la presentació final dels projectes.
Així els residents van esmorzar -gentilesa de Forn Elias- amb la productora Mar Medir, professional amb llarga experiència en la internacionalització del cinema català, i amb la productora i experta en màrqueting audiovisual Marta Baldó. L’objectiu d’aquesta trobada era que les residents rebessin de la mà d’aquestes dues professionals consells i indicacions per presentar el seu projecte a tercers: el que coneixem com la preparació d’un pitch. La primera part de la sessió va girar al voltant dels tips importants perquè els projectes s’entenguin quan son explicats en veu alta: què destacar, on incidir, com no descuidar-se informació important i com fer-ho per causar interès. És important tenir el discurs molt integrat per poder navegar-hi mentre l’estàs posant en escena. Segons la reacció de qui tens davant, hem de poder virar en el rumb agafat, per tal de de fer el relat més interessant per a la persona que l’està escoltant. És cabdal també provar la presentació amb moltes persones diferents, provar i provar i prendre la temperatura de com es percep. En un món en el que maneguem molta informació constantment, és important partir de la suposada poca atenció de la persona que tens davant per a què allò que comuniquis capti la seva atenció. Transmetre la seguretat de poder tirar endavant el projecte és també necessari.
A final de mes les residents també van participar en una sessió exclusiva amb Matías Piñeiro, cineasta argentí. Era l’última trobada grupal amb un cineasta, i la veritat és que no els va deixar indiferents. Piñeiro va ser extremadament generós mostrant materials que genera durant el seu procés creatiu. Des de pergamins o llibretes, passant per papers solts, objectes i vídeos. Va compartir els processos creatius pels que ha caminat en les seves diferents pel·lícules. Pensaments sobre com de difícil o fàcil creu ell que resulta escriure un guió, quan entenem per escriure posar-se a encadenar paraules una darrera l’altra en un full en blanc. Els seus processos sempre han nascut de la voluntat d’adaptar una obra preexistent, o de partir d’una o més obres, mesclar-les, adaptar-les a la vegada i convertir-les en pel·lícula.
I entre la practicitat i la poesia, la inspiració i la realitat, ara toca agafar forces per encarar els últims dies de Residència. No volem, però ens comencem a acomiadar...