El sentit del què

Eva Valiño, Claudia Llosa, Razvan Radulescu, Isabelle Fauvel i Cristian Mungiu, a la Residència aquest mes de maig.

Estada a Faberllull, residents, tutors i equip.

El maig ha estat una bogeria creativa! Però una bogeria molt bonica i molt profitosa!

Una bogeria que ha unit encara més el grup de residents i que els ha connectat més amb els projectes dels altres, en aquest setè mes de Residència.

El mes començava amb un taller molt inspirador d’escriptura des del so, impartit per Eva Valiño, sonidista. L’Eva va compartir la seva visió del cinema i de la creació d’històries des del so. En cinema el so de les coses és el que el/la creadorar vol que sigui, amb una intenció comunicativa, i això és una eina molt potent i creativa. Els va parlar també de la importància dels valors subtils en el so, que tenen la capacitat de transportar el públic a un temps o un espai. De com en els guions ja hi ha marcades accions o idees, a vegades sense saber-ho, que son oportunitats de muntar imatges sonores amb clara intencionalitat.

Durant aquest mes també s’ha dut a terme la mentoria d’una única sessió de “Vi la noche que nunca se acaba”, d’Helena Santín. La mentora en aquesta sessió va ser la Claudia Llosa, cineasta peruana afincada a Barcelona, qui va mostrar molta generositat en el feedback d’aquest projecte.

I maig ha estat també el mes de la darrera estada de la Residència. Una estada d’una setmana a Faberllull Olot on residents han conviscut i compartit com mai. Aquest retir intensiu va estar marcat per la creació de dinàmiques de grup en les quals els residents es donaven feedback sobre els projectes dels altres, en diferents formats, i inclús dividint el grup en dos per poder fer sessions més llargues. Aquestes sessions estaven dirigides per Razvan Radulescu, script editor i guionista romanès, i Isabelle Fauvel, consultora de desenvolupament francesa. Tots dos van aprofundir en els projectes també fent sessions individuals amb cadascun, amb dies entremig perquè els autors evolucionessin, cosa que va permetre avançar en el pensament i treballar havent paït i madurat els feedbacks previs. El clima de l’estada va ser molt intens fent que fora dels horaris de les sessions, residents i talleristes seguissin parlant i obrint camins als projectes.

L’estada va culminar amb una taula rodona a càrrec de cinc residents co-organitzada amb Faberllull Olot, IRL i El Modern de Girona, en la qual els i les ponents van parlar sobre el seu procés creatiu. “Si pot ser escrit o pensat, pot ser filmat”, sota aquest títol van poder explicar com treballen i com viuen el moment de l’escriptura i de la creació de les seves pel·lícules, quina és la metodologia de cadascú i d’on neixen les seves històries.

I a la tornada a Barcelona, sense haver afiançat encara tot el que va passar a Olot, i en col·laboració amb Europa Creativa MEDIA Catalunya, ens esperava la cirereta final d’aquest mes tan intens, amb nom i cognom: Cristian Mungiu. El cineasta romanès, guanyador de la Palma d’Or del Festival de Cannes, va conversar amb els i les residents durant més de dues hores a porta tancada al SOHO Barcelona sobre el seu procés creatiu, la seva manera d’imaginar i plantejar històries, la seva visió del cinema... De com ell necessita partir d’històries preexistents, que li hagin passat o li hagin explicat, i de la importància que tingui un sentit tot allò que explica a través de les seves històries.

No és el què, és el sentit del què.