Transitar i transformar mentre es comparteix

Béla Tarr i Claudia Llosa, cineastes que han visitat la Residència el mes de gener.

Béla Tarr i Claudia Llosa durant les sessions de la Residència.

Hem començat el primer mes de l’any amb la visita d’un dels cineastes europeus amb més empremta. Ha sigut un luxe poder fer una trobada amb residents i Béla Tarr (Hongria, 1955), responsable de títols com El cavall de Torí, Satantango o Les harmonies de Werckmeister.

El reconegut cineasta va compartir la seva visió del cinema i va explicar el seu procés creatiu amb les seves pel·lícules. Com en el moment de l’escriptura per ell l’esquelet i la peça essencial que el permet construir són paperets on anota les localitzacions i unes poques paraules que identifiquen cada escena. Amb això construeix el seu mapa de la pel·lícula, i com ell diu, no necessita res més. Durant el rodatge deixa que les coses flueixin i els actors i actrius puguin jugar i per tant canviar el que calgui. Cerca persones perquè puguin fer les seves pel·lícules, no actors, cerca allò humà en les persones, que sentin, que siguin lliures i autèntiques.

Va explicar com cada pel·lícula li ha nascut d’un lloc diferent i com ha sentit que té la pel·lícula de manera inexplicable, senzillament un dia ho va saber.

Va resultar molt curiós escoltar les múltiples anècdotes que explicava al llarg de la seva trajectòria. Curiós i inspirador.

Aquesta trobada amb Béla Tarr va anar precedida dels passis de les seves pel·lícules a la Filmoteca de Catalunya, on va entrar més en detall en el procés de cadascuna d’elles en els col·loquis posteriors. Tot això, emmarcat en el cicle que se li va dedicar a Barcelona gràcies a la col·laboració de vàries entitats: Filmoteca de Catalunya, Zumzeig, Filmin, ECIB i la Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català. I amb la inestimable col·laboració de Manel Raga (La Foradada Films) qui va impulsar la visita de Tarr a Barcelona i va encendre l’espurna de la col·laboració.

El gener va seguir amb dos dies de sessions intenses amb Claudia Llosa, cineasta peruana resident a Barcelona. Amb Llosa, els projectes residents van tenir dos dies de feedback molt centrat en la pregunta que manté la tensió de les pel·lícules. Tensió entesa com a atenció, com allò que fa que l’espectador/a estigui present i interessat/da durant tota l’estona, i com resoldre-la de diferents maneres per sostenir-la. Llosa va ser molt generosa compartint la seva manera de treballar i les claus que li serveixen en el moment de la creació de la història, per aconseguir que aquesta funcioni i avanci cap a on volem, i intentant que sigui de la manera menys òbvia. Aquesta pregunta s’ha de respondre, idealment de la manera més interessant i menys òbvia, i tenint molt present la transformació de l’espectador/a durant tota la pel·lícula.

Amb aquestes premisses Llosa va treballar projecte per projecte amb les residents, creant un espai de joc i diàleg en el que les opinions de la resta eren importants per apuntar allò que no s’entenia. Com d’important és compartir la història amb la resta per poder detectar allò que no està clar, allò que crea debat o allò que ressalta per sobre d’altres coses. Ha sigut un mes de posar en pràctica el compartir i de tenir molt present la transformació, la que hem de pretendre en terceres persones que són espectadores de les nostres històries i la pròpia, la que s’ha de transitar durant el procés de creació.