“Licantropia, sexualitat, memòria política”

Així defineixen les residents de la 3a edició de la Residència de guions, Sofia Esteve i Isa Luengo, el seu projecte La forma animal. Parlem amb elles FORA DE GUIÓ

Amb l’alegria de la candidatura i nominació, als premis Goya i Gaudí respectivament, pel seu darrer curtmetratge Els buits, pel·lícula documental que recuepra la memòria de la repressió i violència envers les dones durant el franquisme, Sofia Esteve i Isa Luengo arriben a la tercera entrega del FORA DE GUIÓ. 

Guionistes i directores juntes han codirigit els curtmetratges Perpetua felicidad (2022), que va ser candidat als premis Goya; i, juntament amb la Marina Freixa, Els buits (2024), Biznaga al Millor Curtmetratge Documental al Festival de Málaga i el Premi del Públic al D’A. Actualment, l’Isa i la Sofia pre-produeixen Los andares, el seu pròxim curt de ficció. Anteriorment, l’Isa va codirigir el curtmetratge La ciutat Interior (2017) amb el Jorge Moneo i l’Andrea Ballesteros, que es va estrenar a IDFA. El 2022 va obtenir la Beca Netflix-ESCAC del Fons per a la Creativitat Inclusiva per cursar el Màster de Guió a ESCAC, on després s’incorpora com a docent. Per la seva banda, la Sofia va codirigir amb la Marina Freixa el nou format televisiu Follo ergo sum (2016-2018) per a betevé. Actualment, treballa al departament de diversitat de Dones Visuals. L’Isa i la Sofia han treballat també en l’àrea de càsting de pel·lícules com Los tortuga, de Belén Funes, i són creadores del projecte @la_calumnia, sobre genealogies LGTBIQ+ al cinema.

Ara són unes de les 13 residents seleccionades en la 3a edició de la Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català, on actualment es troben desenvolupant el guió del seu següent llargmetratge de ficció, La forma animal. 

Com sorgeix La forma animal? Què o qui és el detonant? 

Portàvem un temps investigant sobre les dissidències sexuals i de gènere durant el franquisme, i vam trobar un cas que, per les seves particularitats, ens va suggerir apropar-nos a aquesta memòria des del fantàstic.

Tres paraules (s'admet qualsevol categoria gramatical) que defineixin La forma animal.

Licantropia, sexualitat, memòria política.

Referents que facin créixer el vostre guió. 

Per nosaltres tot el procés d’apropament a l’univers de la pel·lícula, de lectures, visionats i documentació sempre és molt enriquidor. Potser no sempre tots els materials acaben sent referents directes pel projecte, però ens ajuden a generar un marc des del qual pensar la pel·lícula. Amb La forma animal, la literatura de Mariana Enriquez ha sigut molt clau per nosaltres en tant que també s’apropa a la memòria del seu territori des del fantàstic i el terror. També, en aquest sentit, Mercè Rodoreda amb La mort i la primavera. O el recull de Joan Amades dels costums i creences a la Catalunya dels anys cinquanta ens ajuda molt a pensar l’entrecreuament entre allò material i allò invisible; per posar alguns exemples. 

Quina és la metodologia que feu servir en el vostre procés creatiu?

Ens agrada molt investigar, no només com a fase prèvia sinó que per nosaltres forma part de tot el procés d’escriptura, va nodrint-la gairebé fins al final. Trobem que la recerca té una cosa molt bonica i és que sempre et sorprèn, sempre pots descobrir alguna cosa que no esperaves. Aquestes troballes i posar-les en diàleg o relacionar-les de formes que en un inici no hauríem imaginat, ens estimula molt creativament.

Completeu la frase: Per escriure guió és indispensable...

Temps. No només per escriure com a tal, sinó també per dubtar: que els dubtes puguin formar part del procés de manera més tranquil·la.

Quin és el vostre pitjor maldecap durant el procés d'escriptura? 

Ara mateix com que estem a la Residència no tenim aquest problema, però moltes vegades hem hagut de compaginar les nostres feines precàries no només amb l’escriptura sinó també amb el procés de moure el projecte per laboratoris, convocatòries, etc. Això fa que se solapi un procés de feina molt interna com és l’escriptura en si, amb una exposició externa del projecte. Combinar aquestes dues línies de treball d’exigències tan diferents i calibrar l’energia que inverteixes en cadascuna, quan la feina ja et deixa poc temps per dedicar-li al projecte, pot arribar a ser un repte en moltes ocasions. 

Quins ingredients són essencials durant l'elaboració d'un bon guió?

Per nosaltres és molt important tenir clar el cor de la pel·lícula, saber on està situat el desig de fer-la, i que funcioni com a guia al llarg de tot el procés d’escriptura.  

Treballar a quatre mans no és una tasca fàcil. Com gestioneu la co-escriptura?

Nosaltres portem molt de temps treballant juntes i ens resulta molt natural. Des del nostre punt de vista, la col·laboració a l’hora de crear és molt mobilitzadora: el diàleg ens permet pensar millor, és una dinàmica on es combina la reflexió interna de cadascuna amb els inputs externs de l’altra, ens funciona molt.