“Folie à deux, compassió i forats negres”, així defineix Carla Linares el seu projecte ‘Perro Paria’

La Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català inaugura la secció FORA DE GUIÓ, dedicada a conèixer els camins creatius de les seves residents

A més de ser la responsable d’inaugurar la secció Fora de guió, Carla Linares és cineasta i graduada en psicologia per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a actriu en produccions com Les amigues de l’Àgata, Júlia Ist, Creatura o La Mesías, i a més de la interpretació, ha explorat altres espais cinematogràfics com la direcció i el guió. És la creadora del curtmetratge Daucus Carota i ha participat en l’escriptura de diverses peces teatrals de creació col·lectiva com Like si lloras, així com de performances del grup Pussy Picnic.

És resident de la 3a edició de la Residència de guions, on actualment es troba treballant en el guió del seu debut en el llargmetratge Perro Paria.

Com sorgeix Perro paria? Què o qui és el detonant? 

De la voluntat d'investigar i explicar d'una manera diferent com és viure l'estigma de la salut mental avui en dia, i quins recursos socials tenim per compartir-ho. 

Tres paraules (s'admet qualsevol categoria gramatical) que defineixin Perro paria. 

Folle à deux, compassió i forats negres. 

Referents que facin créixer el teu guió. 

Sortir al carrer, la gent real, el documental que en miro molt i els memes inclús! Els poemes o la pintura també m'inspiren a escriure, perquè veus de cop una escena o imatge molt concreta. Després totes les cineastes o pel·lícules que m'han agradat m'ajuden a polir el que he vist i m'ha captat l'atenció. Pel que fa als noms, cada etapa té uns referents diferents. Admiro a molta gent, seria una llista eterna. 

Quina és la metodologia que fas servir en el teu procés creatiu? 

Per ara és conversar moltíssim. Aquest setembre he començat a coescriure amb la guionista Eva Pauné, i per ara estem parlant en profunditat de tots els temes i personatges. Tendeixo a barrejar-ho tot: escric pensant en el muntatge, en els sons... i així profunditzo menys. Amb l'Eva és molt gustós fer el procés de guió per capes i sentir que parlem durant hores i ens submergim el temps que necessita cada capa abans de passar a la següent. 

Completa la frase: Per escriure guió és indispensable... 

Per mi una cosa indispensable és estar enamoradíssssima de la teva història i dels teus personatges. Hauràs de voler-hi passar molt de temps amb ells, parlant-los, imaginant com pensen, què senten, etc. Durant el procés, estaràs anys treballant-la i explicant-la davant de gent que no la coneix i que voldràs que empatitzin, o que hauràs d'aconseguir que vegin en la història allò que només tu veus.

Quin és el teu pitjor maldecap durant el procés d'escriptura? 

El moment abans de desencallar un estancament en el guió. Durant uns segons dubto del que s'ha escrit i penso que és una merda... i de cop, sorgeix una petita idea que ho fa fluir tot de nou, ho millora. Llavors ve molta inspiració nova i et reenamores de la història. 

Quins ingredients són essencials durant l'elaboració d'un bon guió? 

Tenir clar quin és el cor de la teva història. Saber quin és i connectar-hi per mi és essencial. A vegades has d'anar a un record, a una emoció o a una imatge. Tot el que vagis escrivint després va al ritme d'aquest cor, és una direcció.