“Distopia, humor i nihilisme”

Així defineix el resident de la 3a edició de la Residència de guions, Pablo Gil, el seu projecte Els dropos de la piscina. Parlem amb ell FORA DE GUIÓ

Amb la ressaca emocional de la recent estrena del seu primer llargmetratge La marsellesa de los borrachos a la SEMINCI i el guardó a la Menció Especial del jurat al festival INEDIT en reconeixement del “valor antropològic i de denúncia de la repressió” del film, Pablo Gil arriba a la segona entrega del FORA DE GUIÓ. 

Muntador de professió amb 15 anys d’experiència, Gil és llicenciat en Comunicació Audiovisual, diplomat en muntatge i postproducció, i el 2008 cursa el Màster en documental de creació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Ha treballat per cineastes com José Luis Guerin (La dama de Corinto, Recuerdos de una mañana), Mercedes Álvarez (Mercado de futuros), Isaki Lacuesta (Apagón) o Marc Recha (Centaures de la nit) entre altres. 

Ara és un dels 13 residents seleccionats en la 3a edició de la Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català, on actualment es troba desenvolupant desenvolupament el guió del seu següent llargmetratge, aquest cas de ficció, Els dropos de la piscina. 

Com sorgeix Els dropos de la piscina? Què o qui és el detonant? 

El projecte dels dropos va començar a gestar-se en un primer moment com una recerca documental entorn de les noves subjectivitats neoliberals i l'egoisme nihilista com a tret característic de la nostra època. 

Tres paraules (s'admet qualsevol categoria gramatical) que defineixin Els dropos de la piscina. 

Distopia, humor, nihilisme. 

Referents que facin créixer el teu guió. 

En el meu cas, abans de començar a escriure sempre passo per un llarg procés de documentació i recerca. Aquí es creuen referències de tota mena, lectures acadèmiques, narrativa, cinema de ficció i documental, art contemporani… 

Quina és la metodologia que fas servir en el teu procés creatiu? 

Per a mi és important tenir una gran base de recerca sobre el tema que vull abordar. És necessari estudiar sobre qualsevol tema, per perifèric que pugui semblar per a la història sobre la qual treballo. També li dono molta importància als espais, l'arquitectura, el paisatge sobre el qual imagino la història. Passejar, observar, prendre notes i fotografies… aquí comença el procés d'escriptura. 

Completa la frase: Per escriure guió és indispensable… 

Per a mi és indispensable comptar amb temps alliberat d'altres tasques, fugir del multitasking i poder estar realment enfocat en la història. Encara que també és veritat que cal posar límits a aquest temps disponible. En aquest sentit, l'ideal és trobar el compromís entre el temps disponible i uns deadlines clars que t'empenyin a complir els terminis. 

Quin és el teu pitjor maldecap durant el procés d'escriptura? 

Durant la fase d'escriptura hi ha moments de dubte, de voler tirar-ho tot a baix i tornar a començar. És fonamental trobar l'equilibri entre la pròpia autoexigència i la confiança en el que estàs fent. 

Quins ingredients són essencials durant l'elaboració d'un bon guió? 

Per a mi és important tenir una premissa narrativa forta, que et sedueixi, i a partir d'aquí anar explorant totes les idees, per absurdes que semblin sense autocensures ni prejudicis.